( 4.1 )

Parc de desembocadura del llit vell del Túria

El Jardí del Túria és el jardí lineal més gran d'Europa, i un dels símbols més destacats de la transformació urbana de la ciutat. Va nàixer com una solució als problemes causats per les freqüents inundacions del riu Túria, que el 1957 van provocar una catàstrofe que va inundar la ciutat i va causar la mort de multitud de persones. Després d'este succés, es va decidir desviar el llit del riu al sud de la ciutat, deixant un gran espai buit que, després de molts debats i protestes veïnals, va ser convertit en un parc en lloc de fer-lo servir per construir una autopista, com inicialment s'havia plantejat.

biodiversitat

Per què és un projecte emblemàtic?

+

Hui en dia, el Jardí del Túria és fonamental per a la qualitat de vida i la protecció dels valencians. No només és un lloc per al descans i l'esport, sinó que també acull esdeveniments culturals i festivals, i és un punt clau en l'agenda social de la ciutat. El disseny variat, que inclou zones enjardinades, àrees esportives i espais naturals, l'ha consolidat com a un model de reutilització d'espais urbans.

Este projecte suposa la finalització del Jardí del Túria que té inici al parc de Capçalera i finalitzarà amb este projecte a la desembocadura del riu. Esta actuació constituïx el principal parc urbà de la ciutat de València, suposa la regeneració d'una àrea degradada i un element de connexió essencial de la ciutat amb el mar.

Àrees i altres agents implicats

+

Es tracta d'un projecte amb incidència transversal en què tenen un rol important:

  • Servici d'Urbanisme
  • Servici de Parcs i Jardins
  • Servici del Cicle de l’Aigua
  • Port de València

Pressupost

+

16.723.453,61 €

Lliçons apreses i recomanacions

+
  1. La importància dels moviments veïnals: el moviment “El riu és nostre i el volem verd” va demostrar el poder de la participació ciutadana per a influir en decisions urbanístiques, que va impulsar la transformació del riu en un espai verd, en comptes d'una autopista.
  2. La importància d'estudiar i implementar infraestructures de protecció davant d'esdeveniments meteorològics extrems, com l'exemple del nou llit del riu que va nàixer després de la riuada del 1957 i ha tingut un paper crucial a la DANA del 2024.
  3. Planificació a llarg termini i per etapes: el Jardí del Túria es va desenvolupar en diverses etapes, cosa que va permetre que cada secció fora completada i utilitzada mentre la resta seguia en construcció. Esta flexibilitat va facilitar ajustaments i adaptacions segons avançava el projecte.
  4. Reutilització d'espais en desús: les ciutats haurien d'identificar espais en desús, com ara llits de rius, àrees industrials o terrenys buits, i buscar maneres de revitalitzar-los per a crear àrees verdes o espais públics.
  5. Creació d'un corredor verd multifuncional: crear espais que combinen activitats recreatives, culturals, esportives i ambientals garantix l'ús per una varietat de grups i fomenta la interacció entre diferents sectors de la població.

Indicadors d’impacte

+
  • Aprovació del projecte
  • Adjudicació del projecte d'obres
  • Inici de les obres
  • Finalització de les obres

Cronograma

+

1957 Gran Riuada de València
1961 Desviació del llit del riu Túria
1986 Inauguració dels primers trams del parc
1998 Inauguració de la Ciutat de les Arts i les Ciències
2004 Inauguració del parc de Capçalera
2007 Obertura del Bioparc
2015 Connexió total del parc
2024 Adjudicació de la redacció del projecte del parc de Desembocadura
2024 Inundacions provocades per la DANA del 29 d'octubre
2025 Adjudicació del contracte d'execució de les obres
2027 Finalització de les obres

( 4.3 ) Com ho afronten altres ciutats?
Projectes de regeneració urbana sostenible
Treviso (ITA)

Pinqua és un projecte de regeneració de tot un barri densament poblat amb presència de col·lectius en risc. La intervenció se centra en la reurbanització estructural, sísmica i energètica dels edificis i també en els espais comuns del barri.

Winterswijk (NLD)

La nostra visió per a l'habitatge 2020-2025 oferix una potent visió integrada de l'habitatge, que conté plans per a fer atractiu l'entorn de l'habitatge, el treball i la vida.

Elsinore (DNK)

El municipi d'Elsinore estava interessat en els efectes d'imposar requisits de sostenibilitat a l'hora de sol·licitar licitacions per a terrenys municipals. Un exemple que la sostenibilitat és el factor decisiu a l'hora de seleccionar un comprador, més que no el millor postor.

Viladecans (ESP)

Edifici flotant: 1r edifici d'un nou campus que harmonitza activitat econòmica i paisatge natural, i recupera la biodiversitat del territori del delta. El disseny bioclimàtic optimitza els recursos naturals i integra sistemes de generació i eficiència, amb l'objectiu d'obtenir un balanç energètic net i un impacte ambiental mínim.

Mollet del Vallès (ESP)

L'Avaluació Ambiental Estratègica (SEA) avalua i assegura la incorporació dels aspectes ambientals a la formulació del marc urbanístic municipal. El SEA proposa mesures preventives i correctores, amb un enfocament clau en la naturalització dels espais urbans.

Nyborg (DNK)

La planificació urbanística de Nyborg es basa en un pla amb quatre enfocaments estratègics per a desenvolupar encara més les parts centrals de la ciutat, per a garantir la qualitat a les zones urbanes noves i antigues i permetre espai de transició verds i blaus que caracteritzen el municipi al costat del mar.

Lappeenranta (FIN)

Eines climàtiques per a la planificació de l'estructura de la ciutat. L'objectiu del projecte d'urbanisme de Lappeenranta és provar i desenvolupar ferramentes i mètodes d'avaluació de l'impacte climàtic i energètic en l'avaluació dels efectes dels plans directors. Implementació tant en plànols generals com d'emplaçament.

Liepāja (LVA)

Edifici públic d'eficiència energètica al carrer Peldu 5. L'edifici municipal de Liepāja va ser guardonat com l'edifici públic més eficient energèticament de Letònia el 2021.

Turin (ITA)

Climaborough és un projecte dissenyat per provar els conceptes ClimHub, Climate Sandbox i Climate Service dins de 12 ciutats europees. Pretén millorar els enfocaments tradicionals de planificació urbana i espacial mitjançant la presa de decisions basada en dades i coneixement.

Guimarães (PRT)

District C - Centre de creació de carboni zero: El nostre emplaçament, declarat Patrimoni de la Humanitat per la unesco, promou la justícia climàtica amb iniciatives ecològiques, assemblees ciutadanes i creació d’espais. Reduïx les emissions en energia, mobilitat, residus i ús del sòl. Un cinturó verd augmenta la biodiversitat i capturarà 23,97 tones de CO2 l'any 2030.