( 3.1 )

València solar. Desplegament massiu d’energia solar compartida

El projecte busca avançar en un desplegament a gran escala d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica que permeten a la ciutat reduir els consums energètics, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les factures elèctriques i la dependència de recursos energètics externs. A més, este desplegament massiu d’energia solar es realitza segons criteris socials i de transició justa, i prioritza la participació de persones en situació de vulnerabilitat, de manera que els beneficis de les instal·lacions renovables tinguen un impacte directe en la reducció de la pobresa energètica de la ciutat i la defensa del dret a l’energia de tota la població. Esta transició justa a l’energia és encara més rellevant després de les inundacions patides per la DANA el 2024, que van deixar poblacions senceres sense accés a l’electricitat, i que han impactat greument l’economia de famílies i xicotets comerços, que s’hauran de tindre molt en compte en l’aplicació de futures mesures de transició energètica justa per a implementar en el futur.

biodiversitat

Per què és un projecte emblemàtic?

+

Els inventaris d’emissions de la ciutat mostren que els edificis causen al voltant del 40% del consum energètic i del 30% de les emissions de CO2 de la ciutat. D’altra banda, el sector energètic tendix cap a l’electrificació (de la mobilitat i dels edificis) per a eliminar de manera definitiva l’ús de combustibles fòssils.

A més, l’aspecte social de l’autoconsum de proximitat i col·lectiu és un element clau en este projecte, que busca acostar l’energia a la ciutadania i donar la informació, acompanyament i ferramentes necessàries perquè els i les habitants de València prenguen un paper actiu i se situen en el centre del sistema.

El projecte desplega l’autoconsum d’energia solar al llarg de tots els barris i districtes de la ciutat i oferix un potencial transformador enorme. A més, el projecte no implica només la part energètica, sinó que el focus en l’apoderament ciutadà, la lluita contra la pobresa energètica i la col·laboració entre veïns, xicotetes empreses i l’Administració pública suposa un canvi cultural i d’organització social que té una capacitat transformadora multiplicadora.

Àrees i altres agents implicats

+
  • Ajuntament, Millora Climàtica i València Clima i Energia
  • Ajuntament, Servicis Centrals Tècnic
  • Ajuntament, Patrimoni, Fundació Esportiva Municipal i altres gestors d’equipaments públics
  • Ajuntament, Benestar Social
  • Ajuntament, Intervenció
  • Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació
  • Generalitat Valenciana, IVACE+I
  • Enginyeries i empreses instal·ladores, AVAESEN i ASELEC
  • Comunitats energètiques constituïdes a la ciutat
  • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes
  • Cambra de Comerç
  • Banc Europeu d’Inversions i Cities Mission Capital Hub

Pressupost

+
  • Rèquiem in power: 3,3 M €
  • Oficines de l’Energia: 600.000 € anuals
  • Comunitats energètiques locals: >290.000 €
  • Autoconsum municipal massiu: 12 M €

Indicadors d’impacte

+
  • Potència instal·lada fins al 2025: 14.5 MWp
  • Oficines de l’Energia operatives: 4
  • Persones assessorades sobre renovables a OOEE: 400 a l'any
  • Energia estalviada: 21.750 MWh a l'any
  • Emissions estalviades: 3.262 tCO2 a l'any

Lliçons apreses i recomanacions

+
  1. La falta de concreció reguladora i la innovació dels models generen molta incertesa a l'hora de promoure autoconsums col·lectius o comunitats energètiques a gran escala.
  2. Continua existint molt de desconeixement per part de la ciutadania i la demanda és altament dependent de les subvencions públiques i els canvis en el preu de l'electricitat.
  3. Cal visibilitzar casos d'èxit, organitzar visites a instal·lacions i facilitar trobades entre persones propietàries atés que són accions d'alt impacte. (4) L'existència d'oficines municipals físiques, on la ciutadania puga resoldre els dubtes i rebre assessorament tècnic i imparcial, és clau.
  4. És necessari establir una col·laboració fluida amb el sector privat per a trencar la desconfiança existent. Concretament, els administradors de finques són uns aliats clau.
  5. La presa de decisions en les comunitats de propietaris continua sent la principal barrera per tirar avant les instal·lacions en edificis privats.
  6. La manca de recursos humans, així com la complicació dels tràmits burocràtics són les principals barreres per al desplegament massiu en edificis públics.
  7. Els col·lectius vulnerables, com ara les famílies afectades per la DANA de 2024, han de ser tinguts en compte en els projectes energètics.

Cronograma

+

2019 Oficina de l’Energia d’Aiora
2021 CEL Castellar-l’Oliveral
2021 CER Aiora i Algirós
2022 COENSOMA
2022 CEL Malilla
2022 CEL Ciutat Vella
2023 Oficina de l’Energia de Parc de l’Oest
2023 CEL Russafa
2024 Instal·lacions cementeris municipals
2024 La Saïdia
2026 Autoconsum municipal massiu

Contractes, plecs i ordenances

+
( 3.2 )European Green Capital 2011

Hamburg (DEU)

“Com a Capital Verda 2011, Hamburg té la mirada posada fermament en la protecció del medi ambient i el clima durant molts anys. Volem ser climàticament neutres l'any 2045 i per a aconseguir-ho estem convertint el nostre subministrament de calefacció urbana, confiant en les energies renovables i invertint en una xarxa d'hidrogen. Hem creat corredors de biòtops per a protegir la biodiversitat. Subvencionem les cobertes verdes, la construcció de fusta i establim requisits per a les cèl·lules solars a les cobertes. Alhora, estem adaptant la nostra ciutat a les conseqüències del canvi climàtic i preparant-nos per a les pluges intenses, la calor i la sequera. Apostem per la mobilitat sostenible ampliant els carrils bici i fomentant l'electromobilitat. Els nostres ambiciosos objectius afecten tots els àmbits de la vida i estem convençuts que només junts podem assolir este gran repte.”

Senador de Medi Ambient, Clima, Energia i Agricultura de la ciutat lliure i hanseàtica d'Hamburg, el Sr. Jens Kerstan

biodiversitat

Festival Futur 2

El Festival Futur 2, un festival de música energèticament autosuficient i d'entrada gratuïta, té lloc a Hamburg des del 2018. Fins a 5.000 visitants han assistit a les darreres edicions, fet que demostra que la sostenibilitat i la diversió poden anar de bracet. El festival és energèticament autosuficient i totalment independent dels combustibles fòssils. Això és possible gràcies a grans cubs solars distribuïts per tot el recinte, que generen la major part de l'electricitat a partir de fonts renovables, i per la força muscular de l'audiència. Els assistents generen electricitat per a una de les etapes pedalant amb bicicletes que tenen generadors en la roda de darrere, cosa que els permet experimentar de primera mà el valor de l'electricitat. A més, el festival obté l’electricitat a partir de l'hidrogen verd, que és un producte residual de l'energia eòlica, motiu pel qual la fa totalment lliure de combustibles fòssils sense necessitat de connectar-se a la xarxa.

La resta del festival també s'organitza de manera sostenible, incloent evitar residus, el càtering vegetarià/vegà i la vaixella reutilitzable. El festival promou els viatges i la logística sostenibles. Compta amb una programació equitativa de gèneres d'actes en directe i DJ, així com un programa de suport amb tallers, xarrades i expositors centrats en la sostenibilitat i la protecció del clima.

Lliçons apreses i recomanacions

+

Els esdeveniments sostenibles són possibles i tots els organitzadors d'esdeveniments poden contribuir-hi i ho han de fer. No sempre es tracta de fer-ho tot perfectament, sinó de fer el primer pas. Ningú ha d'assolir el 100% de sostenibilitat des del principi. El punt important és prendre mesures. Està bé reconéixer allò que encara no pots aconseguir. Com a organitzadors, tenim un impacte significatiu en el canvi social. En liderar el camí, podem inspirar els nostres visitants, canviar les seues actituds i motivar-los perquè actuen en la seua vida diària. Junts, podem arribar a un gran nombre de persones. Per tant, prenguem una posició, actuem de la manera més sostenible possible i parlem-ne!

Pressupost

+

El pressupost és d'uns 145.000 euros i està format per finançament de l'autoritat mediambiental d'Hamburg, diners del patrocini, ingressos de càtering i fons propis de l'empresa.

( 3.3 ) Com ho afronten altres ciutats?
Projectes de ciutats Green Leaf
Treviso (ITA)

S'està posant en marxa una comunitat energètica en un antic abocador de 98.000m2, que inclou la reurbanització ambiental, un bosc de 88.000m2 i un parc fotovoltaic per a la producció d'energia sostenible (4,3 milions d'euros de finançament assignats). L'energia produïda es compartirà amb altres usuaris.

Winterswijk (NLD)

Ambiciós programa de pobresa energètica en col·laboració amb 14 voluntaris.

Elsinore (DNK)

L'objectiu general és fer que la generació de calor al municipi d'Elsinore estiga lliure de fòssils com a molt tard el 2035. Elsinore està treballant per a facilitar la creació de plantes de calefacció de districte, locals i xicotetes (associacions de calefacció), per a fer més eficient la transició a la generació de calor sense fòssils.

Viladecans (ESP)

Vilawatt va nàixer com a projecte de la UIA (2017-20) i ara és la nostra estratègia local de transició a les energies renovables. Promou un canvi cap a un model energètic descarbonitzat, renovable, local i més eficient, amb una forta participació ciutadana. Objectius: lluitar contra el canvi climàtic i una ciutat més habitable.

Mollet del Vallès (ESP)

Oficina de Rehabilitació Energètica: L'Ajuntament de Mollet del Vallès ha posat en marxa una oficina destinada a donar informació, orientació i assessorament a la ciutadania pel que fa a la tramitació de les ajudes per a la rehabilitació energètica d'edificis i habitatges. També oferix informació sobre els incentius fiscals municipals actuals.

Nyborg (DNK)

Pobles d'energia verda: Nyborg lidera dos projectes ciutadans destinats a eliminar gradualment el petroli i el gas als pobles més xicotets. Coheat: un projecte LIFE de la UE que promou l'establiment d'una solució col·lectiva de calefacció per terra a tres pobles. Tres pobles solars amb l'objectiu d'establir una central d'energia solar impulsada pels ciutadans.

Cornellà de Llobregat (ESP)

Extens pla de rehabilitació de Sant Ildefons, programa de planta baixa + 5 edificis del barri de Sant Ildefons en el qual el lideratge públic té un paper predominant. Estalvi de consum energètic mínim del 45% en cada habitatge rehabilitat.

Liepāja (LVA)

Liepāja va implementar el programa de model ESCO més gran dels països bàltics i va substituir més de 13.000 llums antigues per LED d'eficiència energètica en 27 edificis educatius.

San Lucido (ITA)

Hem creat 2 comunitats energètiques en 2 zones diferents del país. El nostre ajuntament va finançar tots els costos dels sistemes, disseny i gestió. Amb això, intentem lluitar contra la pobresa energètica i ajudar les famílies en situació de vulnerabilitat.

Turin (ITA)

El projecte TIPS4PED pretén desenvolupar una plataforma basada en DigitalTwin per a donar suport als municipis en la implementació de districtes d'energia positiva i ajudar-los en la presa de decisions i proporcionar una sèrie de resultats basats en l'evidència.

Guimarães (PRT)

L'Acadèmia de Gimnàstica de Guimarães és un edifici públic autosostenible i quasi de zero carboni, que acull més de 400 atletes. Utilitza solucions passives, ecodisseny, energies renovables (solar, geotèrmica), reutilització d'aigua i materials sostenibles com el suro.