L’Albufera de València, Reserva de la Biosfera
L’Albufera de València és una llacuna costanera d’aigua dolça, separada del mar per una franja estreta de dunes arenoses. Esta àrea ha sigut de vital importància ecològica, econòmica i cultural per a la regió durant segles. La llacuna i els aiguamolls circumdants abasten al voltant de 21.120 hectàrees i formen part d’un parc natural protegit des de 1986.
L’Albufera és un exemple de sostenibilitat a la ciutat de València per diverses raons:
- Equilibri entre naturalesa i desenvolupament: València ha sigut capaç d’integrar un dels aiguamolls més importants del Mediterrani dins de la seua estructura urbana, permetent el desenvolupament econòmic local mentre manté un alt nivell de protecció ambiental.
- Gestió sostenible de l’aigua: La interacció entre els ecosistemes naturals i els sistemes de reg dels arrossars requerix un ús eficient i intel·ligent de l’aigua, aspecte clau en una regió que afronta notables desafiaments hídrics.
- Promoció del turisme sostenible: València ha impulsat un turisme més respectuós amb el medi ambient promovent activitats com l’observació d’aus i les rutes ecològiques.
A finals del 2024, l’Albufera de València s’ha vist greument pertorbada per la riuada ocasionada per les intenses pluges associades a la DANA del 29 d’octubre. En només unes quantes hores, el llac va rebre al voltant de 120 hm³ d’aigua, un volum equivalent a un any i mig d’aportacions normals. El nivell de l’aigua, que el 29 d’octubre de vesprada estava en 10 centímetres, va pujar-ne fins als 110, un increment d’un metre.
Per què és un projecte emblemàtic?
L’Albufera és un símbol de l’equilibri entre el desenvolupament urbà i la conservació ambiental. Este ecosistema únic, que inclou una llacuna costanera, aiguamolls, arrossars i biodiversitat excepcional, es troba a només uns quilòmetres del centre de València. La ciutat ha crescut al seu voltant, però s’ha esforçat per protegir-ne la integritat. La declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera reforçaria el compromís de València amb la sostenibilitat i convertiria este espai en un model global de com integrar la natura en un entorn metropolità.
A més, l’impacte socioeconòmic de la declaració seria significatiu. L’Albufera és el suport de comunitats agrícoles i pesqueres locals que depenen dels seus recursos naturals. La declaració permetria enfortir estes activitats tradicionals de manera sostenible i aportar valor afegit a través de la certificació de qualitat ambiental. A més, l’impuls del turisme ecològic i la creació de noves oportunitats econòmiques basades en productes artesanals i servicis associats a l’ecosistema en farien un projecte que beneficiaria la població local.
Per acabar, este projecte destaca el lideratge de València en l’acció climàtica i la protecció de la biodiversitat. La ciutat ha demostrat un fort compromís amb els objectius globals de sostenibilitat, i la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera serviria com a exemple de com gestionar territoris d’alt valor ecològic dins d’una dinàmica de desenvolupament urbà. En este sentit, la conservació de l’Albufera no només protegix un valuós patrimoni natural, sinó que situa València a l’avantguarda de les ciutats europees que aposten per un futur més verd i resilient.
Àrees i altres agents implicats
- Ajuntament de València, amb diferents àrees i servicis com Devesa-Albufera, Agricultura, Turisme, Urbanisme i Millora Climàtica
- Ajuntaments d’Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí
- Comunitats de regants i llauradors →Confraries de pescadors
- Fundacions i ONG ambientals
- Empreses turístiques
- Generalitat Valenciana
- València Clima i Energia
Pressupost
- 18.000 € dinamització procés Reserva de la Biosfera
- Vídeo de 4.000 € per a la sol·licitud
- 500.000 € campanya de comunicació i organització de viatges de premsa i visites
Lliçons apreses i recomanacions
- L’experiència de l’Albufera demostra que un projecte reeixit de sostenibilitat ambiental requerix la participació activa de múltiples actors, com ara les administracions locals, associacions agràries i pesqueres, ONG, universitats i el sector privat. El fet de fomentar la participació i el consens de la comunitat local genera un sentit de pertinença i garantix el suport local a llarg termini.
- També paga la pena ressaltar la importància de valorar les activitats tradicionals (agricultura, pesca) com un eix de la sostenibilitat. La integració dels costums locals en un marc de conservació permet no sols preservar el patrimoni cultural, sinó també generar oportunitats econòmiques vinculades al territori.
- En este sentit, l’Albufera exemplifica com connectar la conservació mediambiental amb el desenvolupament econòmic pot generar nous models econòmics verds, amb ocupació associada.
- La promoció del turisme sostenible com a via de desenvolupament passa també per educar les persones visitants sobre la importància de la conservació i es pot materialitzar en activitats d’educació ambiental, rutes educatives o materials explicatius.
- Finalment, les conseqüències de la DANA del 2024 mostren el valor i la delicadesa d’ecosistemes com l’Albufera, i posen de manifest la importància de la seua recuperació perquè puguen tornar a oferir els seus servicis mediambientals, econòmics i culturals com més prompte millor
Indicadors d’impacte
La Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera definix un sistema de seguiment per indicadors, classificats en:
- Zonificació
- Òrgan de gestió
- Participació en la gestió
- Pla de gestió
- Funció de conservació
- Funció de desenvolupament
- Funció de suport logístic
- Participació en xarxes
Cronologia
1927 Compra de l’Albufera per part de la ciutat de València
1986 Declaració de l’Albufera com a parc natural
1989 Inclusió en la llista del Conveni Ramsar com a aiguamoll d’importància internacional
1990 Declaració com a zona d’especial protecció de les aus (ZEPA)
2006 Declaració com a lloc d’importància comunitària (LIC)
2022 Acreditació de València com a Ciutat d’Aiguamolls de la Convenció Internacional sobre els Aiguamolls
2024 Aprovació del Ple de l’Ajuntament de València del projecte de Reserva de la Biosfera
2025 Declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera
Enllaços amb més informació
Ljubljana (SVN)
“El prestigiós títol de Capital Verda Europea 2016 va situar Ljubljana al mapa mundial de ciutats compromeses amb el desenvolupament sostenible, respectuoses tant amb el medi ambient com amb la seua gent. Estic orgullós que Ljubljana haja estat reconeguda internacionalment com una ciutat sostenible líder durant més d’una dècada i que servim com a model per a altres ciutats. La nostra inclusió en la Missió de les cent ciutats climàtiques i intel·ligents 2030 sens dubte ens ha donat un impuls addicional, ja que obrim el camí cap a la neutralitat climàtica, que hauria de ser l’objectiu de totes les ciutats del món.”
Alcalde Zoran Janković
BeePathNet
L’Ajuntament de Ljubljana ha estat conscienciant sobre la importància de les abelles per al medi urbà i els seus residents des del 2015 centrant-se en la biodiversitat i l’autosuficiència alimentària. Per a promoure l’apicultura urbana, Ljubljana oferix suport financer i educatiu als apicultors que treballen exclusivament amb fins econòmics a les zones rurals fora de la circumval·lació de la ciutat. Aproximadament 350 apicultors gestionen més de 4.500 bucs.
Inicialment establida com una Bee Path física, la iniciativa s’ha convertit en una xarxa de 46 membres, que inclouen institucions culturals, empreses, organitzacions educatives, apicultors i particulars. S’han desenvolupat diversos programes educatius, com ara el parvulari API, juntament amb centres de coneixement relacionats amb les abelles.
Maig està dedicat a les abelles, amb el Dia Mundial de les Abelles que se celebra el 20 de maig, data proclamada per l’ONU per iniciativa d’Eslovènia. A més, cada segon dissabte d’octubre, la ciutat acull el Dia de la Mel, que mostra els membres de Bee Path.
Un enfocament clau és la salut de les abelles, amb una línia directa SOS especial i un programa de rescat d’eixams d’abelles desenvolupat en col·laboració amb experts veterinaris, Bombers de Ljubljana i apicultors locals.
Per a donar suport a la biodiversitat, Ljubljana sembra plantes mel·líferes en espais públics i practica la sega tardana sota el lema “Segarem després que les abelles s’alimenten”.
La ciutat ha estat reconeguda com el municipi més amigable amb les abelles el 2017, el 2019 i el 2022. El Bee Path de Ljubljana ha obtingut un reconeixement internacional i s’ha guanyat el títol de URBACT Good Practice. Mitjançant el projecte BeePathNet, Ljubljana va compartir esta pràctica amb nou ciutats europees de països com Portugal, Polònia, Itàlia, Hongria, Croàcia, Grècia i Bulgària. L’èxit del projecte va portar a la iniciativa BeePathNet Reloaded i, així, va transferir coneixement a quatre ciutats europees addicionals.
Lliçons apreses i recomanacions
Les autoritats urbanes han de crear un entorn favorable per a l’acció local que beneficie les abelles i altres pol·linitzadors. Això comença per fomentar una mentalitat intersectorial i implicar diversos departaments de l’autoritat urbana i transferir els seus coneixements i experiència en accions.
Recomanacions:
- Cafés regulars matinals en línia per compartir informació, idees i pràctiques.
- Reunions anuals per a revisar els èxits dels socis, discutir reptes, intercanviar coneixements i bones pràctiques i planificar activitats conjuntes.
- Conferència temàtica bianual per a debatre aspectes concrets de l’apicultura urbana i conéixer nous enfocaments i bones pràctiques.
- Formació de nous socis. Formació bàsica bianual per a noves ciutats sobre mòduls clau d’apicultura urbana sostenible.
- Esdeveniments Bee Path Cities, un conjunt d’actes amb l’objectiu d’arribar a la ciutadania, ONG, empreses i institucions per a implicar-los, especialment el 20 de maig, Dia Mundial de l’Abella.
- Promoció dels principis de la xarxa i dels enfocaments innovadors de les ciutats en diferents esdeveniments i a les xarxes socials.
Pressupost
- 628.000 EUR (per als sis socis)
- Cofinançament de la UE: 474.500 (per als sis socis)
Programa de biodiversitat que consta de: 1) connectivitat ecològica, 2) biodiversitat als boscos, 3) biodiversitat a riberes i llacs, 4) espais naturals afectats per activitats històriques i culturals.
Sostre verd a l’oficina municipal: Hem creat un sostre que contribuïx a una riquesa de biodiversitat. Hem plantat vegetació a la façana i hem plantat una corona de flors al voltant de l’edifici.
Balanced Landscapes és un projecte de natura que oferix espai per a paisatges de prats variats que incorporen matolls, aiguamolls i llacs. L’objectiu del projecte és aconseguir la major biodiversitat possible en una superfície de 80 ha mitjançant pràctiques de paisatgisme d’intensificació preagrícola.
Des del 2020, el Green New Deal Treviso, creació d’àrees verdes urbanes, parcs i boscos urbans, desenvolupa 30 ha de parcs urbans en múltiples fases, amb l’enfocament de plantar arbres que siguen eficaços per a capturar partícules fines.
Projecte estratègic Cornellà Natura (2026-2030): Inclou actuacions destinades a implantar una nova articulació urbana basada en diversos eixos verds, el foment de la biodiversitat i la connectivitat ecològica i l’augment i millora del verd urbà.
Les cabres substituïxen les màquines: Com a part del nostre programa de cura forestal ecològica, sis cabres de muntanya ajuden a netejar zones forestals cobertes de vegetació per a ofegar la vegetació natural del sòl forestal. Ha donat lloc a boscos oberts i condicions de vida òptimes per als animals i les plantes.
Bee Happy & Casa de les Abelles: Projecte per a promoure la importància de les abelles i els insectes pol·linitzadors i mesurar la qualitat del medi ambient. Inclou activitats d’exposició interactiva, ludificades i vivencials on la recerca científica, la divulgació i l’art confluïxen.
BiodiverCities: Per a promoure la biodiversitat urbana, en col·laboració amb la Universitat d’Aveiro, amb la implicació de la ciutadania en sessions participatives, construcció d’un hort urbà col·laboratiu i un recorregut a peu.
Projecte Rambla Pompeu Fabra: Selecció d’espècies vegetals, parterres i jardineres amb l’objectiu d’atraure enemics naturals de les plagues més comunes així com la distribució massiva de flors o grups que afavorisquen el refugi hivernal.
Construcció d’una escullera al mar Bàltic: Liepāja està construint una escullera de 225 metres de llarg al mar Bàltic per a evitar l’erosió costanera i protegir la planta de tractament d’aigües residuals de la ciutat.
Zona de vianants amb pistes per a ciclistes i carretera de connexió per al transport de cotxes entre els carrers I.Gagarin i Bessarabia a la ciutat de Ialoveni.
ProGIreg: l’Ajuntament va poder regenerar des del punt de vista naturalista, agronòmic i social una zona del sud al costat del riu Sangone, al barri postindustrial de Mirafiori Sud, caracteritzada per una mala qualitat ambiental i problemes de desigualtat social i l’ha convertida en un pulmó verd.
Brigades Verdes: Estos grups de voluntaris es van crear l’any 2015 per a fomentar una One Planet City i un ecosistema de naturalesa positiva, que cobrix el 79% del territori, i empodera la ciutadania en la preservació del medi ambient.