Descarbonització en la neteja de la ciutat
El projecte engloba tot un seguit d'actuacions per a avançar en la sostenibilitat de la gestió de residus i la neteja de la ciutat. L'objectiu és aconseguir un servici de recollida de residus i neteja de la ciutat més ecològic, més tecnològic i més humà, per a tindre una ciutat més neta i més verda.
Per a assolir estos objectius, el projecte s'estructura en diverses línies d'acció que busquen millorar la sostenibilitat, promoure la sensibilització ciutadana i reduir la petjada de carboni de la ciutat.
Per què és un projecte emblemàtic?
Es tracta d'un projecte d'alt impacte a la ciutat de València, ja que assolix tot el terme municipal i tota la ciutadania; és a dir, no és un projecte que afecte únicament algun barri o zona especial de la ciutat, o que implique només algunes persones o col·lectius concrets, sinó que es desplega a tota la ciutat i afecta totes les persones que hi viuen o visiten València.
A més, el projecte implica un canvi cultural i una adopció d'hàbits per part de la població, a través de la conscienciació, la sensibilització i la informació i, per això, el potencial transformador de la ciutat és molt elevat.
Finalment, este projecte no només s'enfoca a la sostenibilitat, sinó també a millorar la qualitat de vida dels habitants. De fet, la neteja de la ciutat és una de les principals preocupacions de la societat valenciana i, en general, de totes les grans ciutats europees. Per això, la neteja urbana millorada, la conscienciació de la població i l'organització eficient dels contenidors també contribuïxen a mantindre els carrers nets i oferir un espai públic més agradable per a la ciutadania. D'altra banda, la modernització dels vehicles de neteja i residus permeten una reducció de la contaminació acústica i les emissions, cosa que crea un entorn menys sorollós i amb aire més net.
Àrees i altres agents implicats
- Ajuntament, neteja i recollida de residus
- Ajuntament, mobilitat
- Ajuntament, parcs i jardins
Pressupost
Totes les accions s'inclouen en un contracte de 123 milions d'euros durant 13 anys de durada.
Lliçons apreses i recomanacions
- Cal fer una campanya d'informació barri a barri a les zones on s'instal·larà el contenidor de matèria orgànica.
- S'ha de fer un bon estudi de camp per a agrupar els contenidors en illes, involucrant la resta de servicis afectats, mobilitat, jardineria perquè puguen actuar en matèria de la seua competència, moure aparcabicis, zones de càrrega i descàrrega, poda d'arbres.
- És necessari mantindre de forma periòdica les campanyes de sensibilització i informació a la ciutadania, insistint en la importància de la separació de residus.
- Aprofitar el teixit social ja existent a la ciutat com, per exemple, les Falles, la qual cosa permet arribar amb les campanyes de sensibilització a la ciutadania de manera molt més eficient i reeixida.
Indicadors d'impacte
- Nombre de contenidors
- Nombre de tones recollides
- % de separació per habitant i any
- Nombre de visites realitzades
- Despesa i tipus de combustible
Contractes, plecs i ordenances
- Ordenança municipal de neteja urbana
- PEARN-Pla d'educació ambiental
- Pla local de residus
Cronograma
2016 Fase I-A Orgànic: Benimaclet, Sant Marcel·lí i grans productors DM10-11
2017 Fase I-B Orgànic: Campanar-Sant Pau
2018 Fase II Orgànic: Pobles de l’Oest, Benicalap, Rascanya, la Saïdia, l’Olivereta, Patraix, Quatre Carreres
2019 Fase III-A Orgànic: Camins al Grau, el Cabanyal, Jesús
2020 Fase III-B Orgànic: Reorganització illes
2021 Fase IV Orgànic: Resta de la ciutat
2023 Inici nou contracte de neteja i recollida de residus
2023 Presentació nova imatge del servici
2024 Canvi model contenidor
2024 Ampliació contenidors de paper i cartó
2024 Eixida al carrer de la Furgo-Neta
Lisboa (PRT)
“L'any 2020, Lisboa va ser Capital Verda Europea, un premi que va reconéixer la transformació de la ciutat per millorar el seu entorn urbà i la resiliència climàtica. Després de l'atorgament d'esta distinció, Lisboa va crear el “Lisbon Green Commitment”, que va llançar el repte a la societat, empreses, organitzacions, associacions i institucions, públiques i privades, d'incorporar-se a l'agenda climàtica de la ciutat durant la dècada.”
Alcalde Carlos Manuel Félix Moedas
Água+
“Parcs i jardins de Lisboa: el mateix verd, l'aigua és diferent. Reg sostenible amb aigua+” és el primer projecte autoritzat a Portugal per a reutilitzar l'aigua per al reg dels jardins municipals. Va començar a Lisboa el 22 de març, Dia Mundial de l'Aigua, i és el resultat d'una col·laboració entre el municipi de Lisboa i Aguas do Tejo Atlantico.
El projecte va començar l'any 2022 a les zones verdes del parc Das Naçoes Norte, on es va començar a utilitzar Aigua+ en una superfície aproximada de 30 hectàrees, i un volum anual d'aigua per al reg de 300.000 m3. El nou reg sostenible utilitza les aigües residuals rebudes i tractades a la depuradora de Beirolas, com a alternativa a la captació natural.
L'any 2023, el municipi de Lisboa va iniciar el reg amb aigua recuperada ApR d'una nova àrea verda a la ciutat: un parc de 38 hectàrees en un abocador donat de baixa als anys noranta. Esta zona verda va ser rehabilitada per a acollir la Jornada Mundial de la Joventut l'any 2023.
Este projecte es va desenvolupar dins l'àmbit del Pla estratègic de reutilització de l'aigua de Lisboa. Este pla permetrà al municipi estalviar 3 milions de m3 d'aigua potable l'any 2025 (al voltant del 75% del consum actual) i als grans consumidors de la ciutat estalviar fins a 6 milions de m3 i suposa la creació d'una xarxa d'aigua per a la reutilització de 55 km, Aigua+, que ixen de les 3 depuradores d'aigües residuals de Lisboa.
Lliçons apreses i recomanacions
Un component clau de l'estratègia d'adaptació de Lisboa és una infraestructura verda ben establerta i en expansió, com una infraestructura verda-blava per a resoldre problemes i garantir la qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat de la vida urbana.
L'ús de l'aigua regenerada és de màxima importància, ja que Lisboa està compromesa amb la reutilització de l'aigua segura i l'eficiència a escala municipal. Això ens permet reduir la dependència de l'aigua dolça i eliminar l'ús d'aigua potable per a finalitats municipals no potables.
Els projectes de reutilització impliquen, però, inversions inicials importants, per a les quals seria recomanable més oportunitats de finançament.
Pressupost
Actual.
Els costos de rehabilitació futura de les xarxes s'estimen en 700.000 euros.
El cost anual del seguiment és d'aproximadament 20.000 euros.
La gestió de residus es troba entre les primeres a Itàlia (la recollida selectiva de residus va passar del 53% el 2014 al 87% actual, amb una producció mínima de residus no reciclables i una tarifa de “pagament per llançar”). Treviso és la capital de província líder d'Itàlia des del 2018.
Durant els darrers anys, s'han fet esforços per a perfeccionar el sistema de recollida de residus domèstics i reduir els residus residuals.
El menjador del municipi d'Elsinore ha creat una nova identitat culinària centrada en l'alimentació ecològica, la sostenibilitat i la reducció del malbaratament alimentari. El personal va plantejar cinc principis rectors per a garantir que els seus valors s'incorporen a tots els aspectes del funcionament del dia a dia del menjador.
En el marc del Pacte Climàtic de Viladecans, s'han posat en marxa diverses accions amb els agents implicats: reduir el malbaratament alimentari a les escoles utilitzant taronges dels arbres urbans per a la melmelada; canalitzar els excedents d'alimentació des de l'hospital cap a les organitzacions socials, etc.
Aprofitament de les aigües subterrànies al barri de la Riera Seca: A causa de la situació d'emergència del canvi climàtic, la primera fase d'este projecte es va dur a terme amb l'objectiu d'aprofitar les aigües subterrànies del barri de la Riera Seca per a regar els horts locals i omplir els vehicles de neteja viària de la ciutat.
Menjars sostenibles a les cuines públiques: Per tal de reduir les emissions dels aliments i reduir el malbaratament d'aliments, totes les cuines públiques ara seguixen 5 directrius per a menjars més sostenibles. Les ambicions es recolzen amb la formació del personal de cuina i una estratègia de compra verda per a garantir ingredients orgànics i locals.
La ciutat ha construït 9 estructures per a gestionar la contaminació procedent de les aigües pluvials i pluvials. Una estació de bombeig especial per a reduir els nivells de nutrients al llac d'aigua dolça. Més de 100 zones humides construïdes per a augmentar la biodiversitat i reduir la contaminació per nutrients.
L'Ajuntament, en col·laboració amb LIPOR, va invertir en la creació d'una xarxa d'horts per a promoure pràctiques d'agricultura sostenible.
Iniciativa “No en compreu més, porta-te’l!”: Liepāja fomenta la reducció dels envasos d'un sol ús mitjançant la promoció d'envasos reutilitzables per a menjar i begudes per emportar.
CWC (City Water Circles) va ser un projecte destinat a introduir i promoure mesures d'eficiència hídrica i la reutilització de recursos hídrics locals no convencionals, com ara l'aigua de pluja i les aigües grises, amb finalitats públiques i domèstiques dins i al voltant d'edificis públics i residencials.
360.come promou l'alfabetització ambiental i pràctiques sostenibles per a reduir el malbaratament alimentari en un 10% als menjadors escolars. Utilitza kits de cultiu i mapes de productors locals per a fomentar l'alimentació saludable i el consum local, que afecta la petjada ecològica de la ciutat.